La sessió es basa en una qüestió que com aficionat a la rumba m'ha fet pensar molt: l’abundància de títols que empren paraules inventades. Tot i que es troba en el camp del rock i el pop, és més comú a la música afrollatina, on aquest recurs es útil des d'un punt de vista rítmic. Pensant en la tria he trobat moltes cançons per incloure, i dissortadament n’he hagut de deixar moltes fora, seguint un parell de criteris bàsics. El primer ha estat la qualitat musical seguint el meu gust, i el segon la diversitat. Fent proves he vist que massa cançons intenses podien fer la sessió repetitiva, així que he afegit alguns moments més reposats: també he separat una mica les peces más acústiques de les més elèctriques pel que fa a instrumentació.
